Valencià

Al nostre valencià que ens el volen abaixar al reducte folklòric. A continuació és descriu un manual bàsic per als valencianoparlants que desitgen millorar el seu valencià. Vore http://esadir.cat

Contacte JQCV: jqcv@gva.es (telefon 012)

Baixar practic 2.0 de jqvc

Baixar plantilles de respostes

La resta d’informació sobre el valencià es troba a:

• Coses que ocupen poc: Dropbox/Speak-Languages/Valencià
• Llibres, Audio, Video i informació que ocupa molt: partició D (DADES)/Valencià

Separació de síl·labes

• El grup ix, quan no és final de paraula, se separa: pei-xa-te-ra, però re-neix.
• Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen íntegres: an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-caç, trans-at-làn-tic, nos-al-tres.
• Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nyós, es-guer-ra, en-ques-ta.

No ha de quedar una lletra sola a començament o final de ratlla.

Utilització dels guionets

Els numerals compostos (desenes-unitats i unitats-centenes): vint-i-nou, seixanta-dos, quatre-cents

Les paraules compostes (prefix-paraula): ex-, no-,pseudo-,quasi-, sots-, vice-, la resta junt: anormal, inhumà…

Les paraules compostes (nom-nom, independents) (punts cardinals): nord-africa (majúscules??), sud-americà, penya-segat, corre-cuita, xino-xano

Pronoms febles: casar-se, mira-la Es posa guionet sempre que es dificulte la pronuncia o comprencio del mot compost o l’accentuació (pèl-roig…)

Buscar una bona gramàtica pq el que he trobat es inconsistent i incomplet.

Els compostos la primera part dels quals porta accent: mà-llarg, pèl-curt, pèl-ras, més-dient.

Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anessin junts: cara-rodó, para-xocs, poca-solta, pit-roig, Mont-roig, costa-riqueny.

Els mots compostos de dos o més adjectius coordinats que expressen dues o més idees, independents, que concorren en el nom modificat: teòrico-pràctica, greco-llatí, científico-filosòfic, hispano-americà (’d’Espanya i d’Amèrica’).

* Un grupet d’altres mots: abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, qui-sap-lo, despús-ahir.

Els derivats amb el prefix no- quan el segon element és un substantiu: no-bel·ligerància, no-violència. Se suprimeix el guionet

• La resta de compostos: coliflor, collverd, pocatraça, vistiplau.
• Els mots compostos de dos o més adjectius que expressen una sola idea resultant de la fusió dels adjectius, els quals no són independents, sinó que se subordinen l’un a l’altre: audiovisual, morfosintàctic, otopatia, osteoartrosi, anglosaxó, hispanoamericà (’d’Amèrica Llatina’).
• Tots els derivats formats amb prefixos, tònics o àtons, llevat del prefix no- del punt anterior: arximilionari, precristià, plusvàlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.

Observació: Segons l’Institut d’Estudis Catalans, no s’ha de suprimir la vocal e en els compostos i derivats de mots que presenten etimològicament una s inicial seguida de consonant (aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesquí, etc.), malgrat que el corrector ortogràfic els marqui com a incorrectes. Cal tenir en compte, però, altres mots: estratosfera, aerostàtica…

Accentuació

Agudes acabades amb vocal, vocal+s, en o in, a les planes que no acaben en aquestes terminacions i a totes les esdrúixoles. Els monosíl·labs no s’accentuen. Les paraules acabades amb -ment mantenen l’accent (-ment no conta). Cal accentuar les MAJÚSCULES (com en castellà). Cal accentuar les paraules compostes si estan separades per guió (despús-demà) però no si van juntes (socioeconòmic). Els estrangerismes es respecten (capita, suigeneris).

Diftong

vocal + [i|u] [gu|qu] + [e|i]

Diéresi

Escrivim dièresi per marcar que la i i la u s’han de pronunciar com a vocals (gu, qu)  o  que no fan diftong quan l’haurien de fer (vocal + [i|u]) güe, qüe, güi i qüi  per marcar que la u es pronuncia. roín-roïna, increïble, diürn, aïllar, gratuït oir -> oïda, oïdes veí -> veïna agraíem, agraïen

DIÈRESI SISTEMÀTICA (regles i excepcions)

1. Paraules derivades, l’ arrel de les quals acaba en vocal, i el sufix comença per i: -itat: continuïtat, ingenuïtat.  -iment: agraïment, sobreseïment.  -idal: conoïdal, esferoïdal.  -ible: traduïble, reduïble.  -itzar: arcaïtzar, europeïtzar.

2. Verbs amb infinitiu en vocal + ir (3a conjugació) (-air, -eir, -oir, -uir), excepte a l’ infinitiu, (al participi sí), gerundi, futur i condicional.   agrair, agraït, agarint, agrairà, agrairia, agraïm, obeïu, desoïa, traduïes, etc.

3. Imperfet d’ indicatiu dels verbs cloure (incloure), coure, noure, plaure (complaure), raure, etc., excepte quan la i porte accent.  cloïa, incloïes, coïes, noíem, plaïeu, complaïen

Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l’accent. reduíem, suís, agraíssiu, lluíssim.

Excepcions:

No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents:

1. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx):reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
2. En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.
3. En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). egoisme, altruista, arcaisme.
4. En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir). agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

Accents diacrítics

Per regla general si dos paraules són iguals i una d’elles és verb, aquesta porta accent diacrític.

Paraules comunes

mà (de les mans)

món (el planeta terra)

bé (el bé i el mal, contrari de malament)

ben (feina ben feta)

bé/béns (patrimoni)

bo/bona/bons

bóta (vi)

botar (pilota/foc)

més (+)

móra (fruita)

nét (parent)

ós (animal)

pèl (vellositat)

sòl (terra)

Déu (divinitat)

sí (afirmació)

Verbs

• Ser: sóc, ets/eres, és, som, sou, són, fóra, fou
• Fer: fas, fa, fem, feu, fan (no en du) – du tampoc en porta
• Tindre: té
• Altres: dóna (donar), sé (saber), ús (usar), véns, vénen (venir), vés (anar), véu (veure), mòlt (moldre),

3- L’APÒSTROF

MASCULÍ	s’apostrofa	davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l’home, l’ingrat, l’arc.
	no s’apostrofa	davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
FEMENÍ	s’apostrofa	davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista, l’Índia, l’única (però: la unilateralitat, la innecessària).
	no s’apostrofa	davant de i i u consonants: la hiena.
		davant del prefix negatiu a: la anormalitat.

	S’apostrofa	davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres, d’universitat.
PREPOSICIÓ DE		davant de noms de lletra: darrere de i.
	No s’apostrofa	davant de i i u consonants: de iens, de iod.
		davant del prefix negatiu a: de asimètric.

		davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté.
	S’apostrofa	darrere de verb acabat en vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns.
PRONOM		en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te’n, la’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi.
	No s’apostrofa	us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.
		la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.

El signe de l’apòstrof consisteix en una coma volada (’) i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.

• Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s’apostrofa l’article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l’article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s’apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l’ISO, l’OTAN, l’URL (m.), l’IEC, l’URSS, d’FC, la UOC, l’FCI, l’SMI, l’R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
• Davant de nombres s’apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida.
• Davant d’una s líquida s’apostrofa l’article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l’striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
• Davant de hac aspirada no s’apostrofa: el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià.
• Davant de cometes, cursiva i negreta s’apostrofa segons la norma general: d’”iniciats”, la crítica d’Aquí no paga ni Déu, l’inventor.
• Davant de títols i noms d’entitats o grups començats amb article, la preposició de s’apostrofa (i no es contrau amb l’article, com tampoc no s’hi contrauen les preposicions a i per): d’El Temps, a Els Pets.
• Davant de topònims amb article masculí la preposició de s’apostrofa si el topònim no és català o no s’ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l’article (igual que s’hi contrauen les preposicions a i per): d’El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
• En textos que volen reproduir la llengua oral s’admeten formes com ara convence’l (per convèncer-lo), coneixe’ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d’un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l’imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue’m (per digues-me), digue’ns (per digues-nos).
• Davant de símbols químics i fórmules no s’apostrofa mai ni l’article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s’apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l’alumini), de H2O (però d’aigua).
• No es deixa mai l’apòstrof a final de ratlla.

La “t” i la “d”

adjectiu/atzar a final de paraula “t” (excepcions: quan els derivats son amb “d” ràpida -> ràpid,fred;  (ull: vençut, vençuda, vencedor (pq es verb…)) sud; topònims [Madrid]; antropònims: [Alfred]) finals femenins: -etud, -itud (excepcions: institut q es masculí :D) duplicació: addicció

Típics: nord, sud, paret, tard

La “ç”

davant d’a, o i u o a final de paraula (peça, plaça, alçar, vençut, braç, comerç, açò, llençol).

Entre vocals escrivim normalment ss o ç/c: cassola, bossa, abraçada, lliçó, condició, llucet (no hi ha regles)

La l·l

Típiques que porten l·l però no sempre:  col, il, gal, al, mil, sil, el·la, il·la, il·lar

il·legal, il·lés, il·lusió, il· luminar, il·lustració, col·legi, col·leccionar, col·laborar, col·lectiu, col·lisió, pel·licula, al·lèrgia, al·lucinar, al·ludir, gal·la, mil·leni, mil·límetre, síl·laba, tranquil·la, vila (població), vil·la (chalé), parcel·la, varicel·la, vacil·lar, cristall, cristal·li, novel·la, instal·lar, metall, metàl·lic, anul·lar, sol·licitar, pol·lució

El “lo”

No es pot usar el “lo” si no és com a pronom feble (CI, CD): deixant-lo, deixeu-lo

Errades típiques amb lo:

Lo millor: El millor

A lo millor: potser, tal vegada/volta

Es lo de menos: no te importància/és el que menys importa ara

Lo més curiós: lo cosa més curiosa (més es un comodí)

lo demés: la resta

lo important: el més important (més es un comodí)

por lo general: generalment

por lo menos: almenys, com a mínim, pel cap baix

por lo tanto: per tant

por lo visto: pel que es veu

Sobre els típics: * “tinc que”, “hi ha que”, “entonces”, “pos”, “aixina”

No es pot dir “*tindre/tenir que”, s’ha d’usar: haver de No es pot usar “*hi ha que”, s’ha d’usar: cal que “*Entonces” es un castellanisme: Aleshores o llavors (amb o oberta els 2). El “*pos” es de barriada (registre molt baix): cal utilitzar doncs. “Aixina” està acceptat, però seria més adequat així.

Els relatius

Les formes el que, la que, els que i les que no són correctes si equivalen a el qual, la qual, els quals i les quals.

que: coses i persones. No pot tindre un article definit davant.

- explicatives: la xica, que va fer…, va cantar…

- especificatives: els estudiants que se’n van anar han tornat

- no antecedents: el que vinga primer que pague, la que m’agrada és eixa.

quals: tot- explicatives – preposicions (sobre el qual) – quan equival a cuyo – possecius

què: coses.Sempre precedit de preposició. És pot substituir per el qual excepte en neutre.

qui: persones

COPIAR TAULA GNV.pdf

Símbols de puntuació

No s’usen els símbols oberts d’exclamació (¡) ni d’interrogació (¿), com l’anglés i al contrari que en castellà.

La “i” i la “o” (conjuncions de coordinació)

x i idiota x o orella Pronoms. En les combinacions de pronoms l’apòstrof va tan cap a la dreta com pot. Apòstrof. Apostrofem el i la davant vocal, excepte la davant i i u àtones.

OD. Regla passiva

Preposicions de lloc (en, a)

El regim verbal es més important que la preposició (anar a)(endinsar-se en França) Sempre en excepte topònim, articles determinats (el, la, els,…), casa, taula, classe, quin/s, llocs físics.

Preposicions de temps (en, a)

*en Juliol, al Juliol

Vocabulari

*milló: milió, milions

estadística:

• General. Promedio/medio (average) -> terme mitjà, mitjà, típic, normal
• Mat. Media (mean) -> mitjana, *mitja/es (son les calces)
• Mat. Mediana (median) -> mediana

*mela: ametla, motle (tl es pronuncia com a l·l)

país, països (*païssos)

*llímit: límit

llindar: límit, entrada, *umbral (estar al llindar de la porta, no gosa passar del llindar del bosc)

disponible: està ben dit

*val,*vale: d’acord

*cumpleanys,*cumple: aniversari

*evaluar,*evaluació: avaluar, avaluació

*billet: bitllet

sobretot està ben dit junt

*desde: des de

Sense por (he, has, ha, hem, heu, han)

*(altra cosa): una altra cosa o l’altra cosa

muntanya, muntar (puzle)

*tart: tard

*pared: paret

*fredat: feredat

només/al no te valor temporal (*només va/al arribar: en arribar)

baix, davall, abaixar dalt, damunt, apujar

*salud: salut

*enfermetat: malaltia

*rango:rang

*raro:estrany,rar

“a voltes” és correcte

*cera: vorera

*llisc: llig

“correc” és correcte

*lubina: llobarro

*bodega:celler

*vid: vinya

sarment és la rameta del cep i la fulla el pàmpol

*clima templat: clima temperat (templats són els xics de callosa)

llavors es pronuncia amb ò oberta, amb ó són per a la terra :)

arena (està ben dit): sorra tb es pot usar

“persiana” és correcte

*junt a: vora el, al costat del

negit=inquietud molèstia

*puesto:lloc

*versus: enfront de, contra

*cristal: cristall

*xangla: xancleta

*cubito: glaçó

*bandeja: safata

*carinyo: estima

*alfarero: terrissaire

*arcilla: argila

pel cap alt/a més estirar: com a màxim/com a molt

agravat: afavorit

de vint-i-un botó: d’etiqueta

4grapes: gatejant

*extranya: estranya

*hacienda: hisenda

*placentero: plaent

*zarpar(barco): salpar (vaixell)

*medicamento: xarop

*carcoma: corc

*taburet: tamboret

*silló: butaca

*callo: call

*barniz: vernís

*lijar: escatar

*nublarse: ennuvolar-se, encapotar-se

insípid (està bé): dessaborit (tb)

vetar: prohibir

*bando: bàndol(cristià o moro), ban (del ajuntament)

hi aniré i (*hi) en tornaré

*semana: setmana

*dimats: dimarts

Els dies de la setmana no tenen plural (els dijous)

*juriol/joriol: juliol

de Déu, deïficar

malaconsellar

salpebrar

abaratir

un no *s’entera, s’assabenta

“mapa” és correcte, plànol també

“apegar” és correcte

*tonellades: tones

*càscares: closques

*semilles: llavors

*diseny: disseny ell poeta i ella poetessa

*suspiro: sospir

*caricia: carícia acariciar és correcte, acaronar també

tamany es correcte pero millor mida.

venjança i revenja son correctes.

amistat: enemistar (són correctes)

aclarir= fer + clar, aclarir un dubte/tema, aclarir la veu

clarificar= química depurar un liquid, posar en clar (alguna cosa confusa)

aclarir/clarificar(culte): són sinònims per a aclarir/clarificar una cosa.

*retràs: retard

cambrer

*estreno: estrena

terrissaire/argila

*dato:dada

*rato:estona

*bacalao/*bacallar: bacallà, abadejo

nus/nuc son correctes

*sujeto: subjecte

agermanar: esdevindre germans (pareguts), quan dos coses es fan encaixar

fraternitzar: unir-se i tractar-se com a germans.

*tirita: tireta

*hebilla: sivella

adés: passat molt pròxim

cremallera és correcte (bragueta tb)

*presentiment: pressentiment

*feude: feu

*sinserament: sincerament

*mamotreto: patracol

*berberecho: copinya, escopinya, cloïssa

*mejilló: clòtxina, musclo

*De pie: en peu / dempeus

*Sussana: Susanna (Anna)

jacuzzi

*desnudo/*nuu: nuet/nu/nua/despullat (acceptat)

*soport/ar: suport/ar

*emitir: emetre

*mil·ler: miler

*bocet: esborrany/esbòs

*benat: embenat(vendado)/embenatge(vendaje)

*dijú: dejú (ayunas), dejuni (ayuno, acció de dejunar)

*pijor: pitjor

1 pontífex -> 2 pontífiexs

carmesí -> roig

(cotxe) *llum llarga: llums llargs

*conforme

*estingit: extint

*inaguració: inauguració

*junt a: al costat de

llunt (acceptat): lluny

Pronoms Febles

Els pronoms febles només són obligatoris i correctes en elements exigits a la frase.

El complement indirece (CI)  només te formes neutres:

Doneu els cotxes a elles. (Els els doneu/doneu-los-els)

Doneu els cotxes a ella. (Li’ls doneu / doneu-li’ls)

*No confondre amb “les” que només substitueix CDs

Interrogatius

El símbol obert ¿ no s’usa en valencià excepte en preguntes molt molt llargues. MAI porten accent excepte:  què (=quina cosa), qui, quin, com, quan, quant, on, *què tal?:com va?

Exclamatius

L’excamatiu obert (¡) no s’usa en valencià excepte en exclamacions molt molt llargues. MAI porten accent  excepte:  què (=quina cosa), qui, quin, com, quan, quant, on, *què calor!: quina calor!

Consells examen superior

Verbs Atenció formes irregulars, accent diacrític, dièresi, accentuació, g/j Completar grafies Atenció tg/tj/g/j, accents diacrítics, doble ss, Substituir per pronoms febles Diferenciar CD/CI, definit/indefinit (el baló, un baló)(li’l donà, li’n donà un)

GENTILICIS

Presentem una taula comparativa d’alguns dels sufixos més habituals per formar gentilicis en anglès, francès, castellà i català. L’esquema següent ens pot ajudar a deduir, per analogia amb altres llengües, quina solució podem adoptar en català per formar un gentilici en aquells casos no recollits als diccionaris:

ANGLÈS	FRANCÈS	CASTELLÀ	CATALÀ
-an / -ian	-ain(e) / -ien(ne)	-ano, -a / -iano, -a	-à, -ana / -ià, -iana
-ese	-ais(e)	-és, -esa	-ès, -esa

Català/ana, Italià/iana

-eño -> -eny (malagueny)

-ino -> -í (alacantí, callosí)

-enco -> -enc (eivissenc)

-és -> -és (Japonés)

-ero -> er (*vilero: viler, brasiler)

Menys freqüents: -aire, -ard, -às, -atà, -eny, -ense (tarraconenese), -ic, -inyol, -oi, -ut (beniardut)

Exotopònims apart dels habituals: -eu, -eta, -ita, -uta, -ic, grec, rus…

Pobles i pobles, sobre els noms dels pobles

Callosa d’en Sarrià alguna vegada es deia Callosa d’En Sarrià però ara cal escriure en aquest tipus de pobles d’en amb la e minúscula. “No ens agrada la noblesa”

Llatinades importants

Sine qua non: imprescindible (sense el qual no…)

quid pro quo: quelcom a canvi de una altra cosa, what for what, una per l’altra

in status quo: en lo que esta bien (lo que está aceptado en el momento9

carpediem: aprofita el present

quo vadis: on vas

sui generis: propi d’un génere, especial par alguna cosa o especial/excepcional (excepcional està ben dit)

ex aequo: por igual

….